Desembocadura

Nombrosos fans, capitanejats per un tal Pasqual (a qui, des d’aquí, saludem afectuosament), m’han suplicat que continuï amb aquest llegidíssim blog. Així doncs, avergonyit per un dels principals trets diferencials del meu caràcter (la inconstància), retorno al teclat. Perdonin! El final de la primavera és un moment de distensió  general.  Tot s’afluixa. El rigor s’estova.…