Mainz (altrament dit Magúncia)

Retorno a aquest diari després de molts i molts mesos d’inactivitat amb l’únic propòsit d’obligar-me a practicar el tecleig en el joc de la paraula escrita. Tinc la confiança de poder aclarir momentàniament la confusió que m’acompanya sempre i aprendre alguna cosa, si m’obligo a reflexionar en aquest diari sobre la feina feta durant els…

Talia

La inspiració

De la inspiració encara no en sabem res, és un misteri. Uns dies després de l’estrena de “Monsieur Croche”, mentre escombrava la sala d’assaig, fent balanç, vaig haver de reconèixer que durant la creació del darrer espectacle de la companyia, la inspiració no va aparèixer ni per saludar, aquesta és la veritat. Potser la musa…

37 dies i 37 nits

Gràcies a l’eficàcia d’un gran col·lectiu de professionals, l’òpera “Oh, l’amor!” que he dirigit al Petit Liceu, ha finalitzat com Déu mana. És a dir: tothom ha quedat content. Aquesta ha estat una direcció d’escena curiosa perquè l’he hagut de fraccionar moltíssim i les sensacions que produeix la continuïtat d’un espectacle només les he pogut…