Diccionaris

Bufa el vent contra el Palau d’Hivern. La nit és immensa, xiulen les teules, el foc llença espurnes als nostres peus, grinyola el parallamps amb un ritme circular i ancestral, de barquer celest. Avancem en la foscor! Des que van començar a daurar-se les fulles de la tardor, la reina Rosamunda ha estat vivint amb…

Fort Apache

Com un costum que, de tan repetir-se, ha anat adquirint el caràcter de ritual d’alliberament, cada vegada que acabo un espectacle em refugio en les parets confortables i segures de Fort Apache, la pel·lícula mítica de John Ford. En Fort Apache hi trobo la il·lusió alegre i fresca d’un ordre perfecte. I m’imagino que algun dia aconseguirem…

Sí, han florit els ametllers

Tard o d’hora, als volts de febrer, els ametllers del nostre país floreixen. Aquest fet, gairebé inevitable, no deixa de sorprendre’ns any rere any. Quan s’obre la primera i minúscula flor blanca, el temps sembla aturar-se i entrem en unes setmanes de beatitud excepcional. Tant és així que acabem creient que l’estat habitual dels ametllers…

El Nacional, de Els joglars

Poques vegades a la vida es té la sort de poder reviure amb la mateixa intensitat del primer amor, l’espectacle que ha construit, com una pedra immensa i solitària, els fonaments de la professió teatral de tot aprenent de bruixot. Per a un servidor, aquest espectacle ha estat, sense cap mena de dubte, “El Nacional”…

Treballant a l’Olimp dels déus

Ara que s’acaben les tempestes d’aquesta freda primavera, reprenc aquest blog, tan abandonat, enmig de l’estrany desconcert que sempre tinc quan acabo un espectacle. Seguint el consell del meu enyorat professor Jaume Melendres, ordeno els records, i faig balanç de la feina feta durant tots aquest mesos que ha durat la creació de l’espectacle Petruixka al Gran Teatre del Liceu. La…

El millor teatre del món

A partir d’ara, i si no es demostra el contrari, el “Corral de comedias” d’Alcalà de Henares serà considerat com el millor teatre del món. La companyia del príncep Totilau ha treballat en molts teatres de tot el país: teatres grans, petits, luxosos i casolans, però mai no havíem actuat en un lloc tant prodigiós…

L’estufa de Descartes

Arraulits i contents, al voltant de l’estufa, anem passant les hores d’aquests vespres negres i silenciosos. L’alegria nadalenca dels carrers emmascara, amb bombetes de colors,  la fredor solitària del món. Un univers sense fons sembla entreveure’s  enmig de les ventades, però nosaltres no li fem cas. La llum de la tardor s’enfosqueix, el terra es…

Viatge a Itàlia

Aquest estiu, que ja està mig oblidat, l’hem passat treballant com tots els estius. Quan era estudiant de teatre creia, en la meva imaginació innocent, que els estius els passaria de festa major en festa major fent bolos amb els meus espectacles. Però la realitat és que per una companyia de teatre infantil, l’estiu és…