37 dies i 37 nits

Gràcies a l’eficàcia d’un gran col·lectiu de professionals, l’òpera “Oh, l’amor!” que he dirigit al Petit Liceu, ha finalitzat com Déu mana. És a dir: tothom ha quedat content. Aquesta ha estat una direcció d’escena curiosa perquè l’he hagut de fraccionar moltíssim i les sensacions que produeix la continuïtat d’un espectacle només les he pogut…

Fort Apache

Com un costum que, de tan repetir-se, ha anat adquirint el caràcter de ritual d’alliberament, cada vegada que acabo un espectacle em refugio en les parets confortables i segures de Fort Apache, la pel·lícula mítica de John Ford. En Fort Apache hi trobo la il·lusió alegre i fresca d’un ordre perfecte. I m’imagino que algun dia aconseguirem…

Treballant a l’Olimp dels déus

Ara que s’acaben les tempestes d’aquesta freda primavera, reprenc aquest blog, tan abandonat, enmig de l’estrany desconcert que sempre tinc quan acabo un espectacle. Seguint el consell del meu enyorat professor Jaume Melendres, ordeno els records, i faig balanç de la feina feta durant tots aquest mesos que ha durat la creació de l’espectacle Petruixka al Gran Teatre del Liceu. La…

Una dramatúrgia, si us plau.

A causa de la llibertat amb què treballem sota la protecció del nostre estimat Príncep Totilau, la manera amb què aquest aprenent de bruixot s’apropa al primer dia d’assaig d’un nou espectacle, vull dir “Cavallet de cartró”,  és d’una irresponsabilitat sorprenent. Si bé en els meus espectacles anteriors la preparació prèvia als assaigs es caracteritzava…

Desembocadura

Nombrosos fans, capitanejats per un tal Pasqual (a qui, des d’aquí, saludem afectuosament), m’han suplicat que continuï amb aquest llegidíssim blog. Així doncs, avergonyit per un dels principals trets diferencials del meu caràcter (la inconstància), retorno al teclat. Perdonin! El final de la primavera és un moment de distensió  general.  Tot s’afluixa. El rigor s’estova.…

El mestre

El príncep Totilau m’ha donat permís per deixar el palau durant dos dies i anar a gaudir de l’ “Omena-G”, l’últim espectacle del meu mestre Albert Boadella. Així doncs, seguint la meva passió particular, aquesta Setmana Santa he anat de processó cultural fins a Madrid. El pla era molt senzill: Ave, bocata de calamares, Joglars,…