Mainz (altrament dit Magúncia)
Aquest diari pretén ser un registre del treball d’una petita companyia de teatre, no només per aquells que vulguin saber què es cou enmig d’un equip d’artesans teatrals i els seus processos d’elaboració dels espectacles, sinó també per als mateixos protagonistes del diari, com a reflexió calmada i humorística sobre la pròpia activitat artística que sovint es viu enmig d’un caos de sensacions, emocions i pensaments.
L’escrivent
Marc Hervàs és el director i dramaturg de La companyia del príncep Totilau i de El ballet imperial de la reina Rosamunda.
Alguna cosa a dir
En aquestes nits tan llargues de desembre, molt abans que aparegui l’aurora de dits rosats, com deia Homer, la foscor ens sorprèn amb l’espurneig que pinten els incansables fanals de la ciutat llunyana. L’horitzó, enmig del desvetllament nocturn, sembla decorat amb llagrimetes de purpurina. Deu ser el Nadal que s’apropa! Davant la immensa llar de…
DetailsSí, han florit els ametllers
Tard o d’hora, als volts de febrer, els ametllers del nostre país floreixen. Aquest fet, gairebé inevitable, no deixa de sorprendre’ns any rere any. Quan s’obre la primera i minúscula flor blanca, el temps sembla aturar-se i entrem en unes setmanes de beatitud excepcional. Tant és així que acabem creient que l’estat habitual dels ametllers…
Details
El Nacional, de Els joglars
Poques vegades a la vida es té la sort de poder reviure amb la mateixa intensitat del primer amor, l’espectacle que ha construit, com una pedra immensa i solitària, els fonaments de la professió teatral de tot aprenent de bruixot. Per a un servidor, aquest espectacle ha estat, sense cap mena de dubte, “El Nacional”…
DetailsMamootot
El príncep Totilau m’ha encarregat que em posi al corrent dels espectacles de dansa contemporània que es fan a la vora. El príncep té la intenció de fer un espectacle de dansa i vol que el seu director, és a dir: jo, tingui una certa capacitat per no fer massa el préssec. Així que aquest…
Details
Les memòries de Goldoni
Ahir vaig acabar de llegir les Memòries de Carlo Goldoni. Aquest és un llibre molt bonic que, com molts llibres de memòries, acaba de manera trista. Això no és només una broma. Em passa amb molts llibres de memòries: m’entusiasmo amb la plenitud vital de l’autor i em vaig entristint a mesura que s’olora el…
DetailsFred
Aquests darrers dies hem estat reassajant “La tempesta”. Tot i que l’espectacle fa més d’un any que es va estrenar, una insatisfacció crònica lligada a aquesta producció em fa continuar treballant. De vegades passa. Hi ha espectacles que no et deixen tranquil. El problema principal és que la identificació del nen amb l’espectacle és difícil.…
Details
Ser-hi o no ser-hi
Gràcies a una recent paternitat, el Príncep Totilau m’ha donat el permís per quedar-me al Palau d’hivern al costat de la meva esposa i la meva filla mentre la companyia anava de gira per aquests móns de Déu. La sensació que un director té quan, al costat de la llar de foc, pensa que en…
DetailsEl pla
El pla és el següent: vull escriure un blog on expliqui la feina que fem a La companyia del príncep Totilau. Vull deixar constància de les nostres intencions, procés de treball i impressions després d’haver actuat. Espero que aquest blog pugui ser un mitjà de diàleg amb el nostre públic i també un mitjà de…
Details
