Nombrosos fans, capitanejats per un tal Pasqual (a qui, des d’aquí, saludem afectuosament), m’han suplicat que continuï amb aquest llegidíssim blog. Així doncs, avergonyit per un dels principals trets diferencials del meu caràcter (la inconstància), retorno al teclat. Perdonin! El final de la primavera és un moment de distensió general. Tot s’afluixa. El rigor s’estova.…
DetailsCom totes les coses que s’esperen durant molt temps, ja ha passat, com un llamp, l’actuació de Seis Juanes a San Lorenzo del Escorial. La Charo López ens va contractar, una dona guapa, alegre i simpàtica, és a dir: una dona intel·ligent. La Charo és una persona molt important dins la Red de Teatros de…
DetailsUna de les sensacions habituals en la meva feina, i amb la qual no he aconseguit de conviure bé, és la sensació de no saber-ne més. En un procés d’escenificació arriba un moment en què ja no sé què més fer. A partir d’unes eines molt concretes he arribat a esprémer la totalitat de la…
DetailsEl príncep Totilau m’ha donat permís per deixar el palau durant dos dies i anar a gaudir de l’ “Omena-G”, l’últim espectacle del meu mestre Albert Boadella. Així doncs, seguint la meva passió particular, aquesta Setmana Santa he anat de processó cultural fins a Madrid. El pla era molt senzill: Ave, bocata de calamares, Joglars,…
DetailsFa un any, el príncep Totilau ens va fer la gràcia d’una gran i potent furgoneta. És una Wolkswagen Crafter de la qual em sento molt orgullós. Tot i que sento fàstic pels cotxes i que la bogeria social per aquestes màquines em produeix una gran indiferència, les furgonetes són una altra cosa. Un aprenent…
DetailsAquesta darrerra setmana hem estat participant a la fira de teatre infantil FETEN que se celebra a Gijón anualment. La fira és de les poques que funcionen bé. És a dir, vénen programadors i si els agrada la feina et contracten. Això, que pot semblar obvi, no ho és, perquè hi ha moltes fires i…
DetailsEl príncep Totilau m’ha encarregat que em posi al corrent dels espectacles de dansa contemporània que es fan a la vora. El príncep té la intenció de fer un espectacle de dansa i vol que el seu director, és a dir: jo, tingui una certa capacitat per no fer massa el préssec. Així que aquest…
DetailsAhir vaig acabar de llegir les Memòries de Carlo Goldoni. Aquest és un llibre molt bonic que, com molts llibres de memòries, acaba de manera trista. Això no és només una broma. Em passa amb molts llibres de memòries: m’entusiasmo amb la plenitud vital de l’autor i em vaig entristint a mesura que s’olora el…
Details
