Alguna cosa a dir
Tard o d’hora, als volts de febrer, els ametllers del nostre país floreixen. Aquest fet, gairebé inevitable, no deixa de sorprendre’ns any rere any. Quan s’obre la primera i minúscula flor blanca, el temps sembla aturar-se i entrem en unes setmanes de beatitud excepcional. Tant és així que acabem creient que l’estat habitual dels ametllers és amb aquesta camisa primaveral, però la realitat és que així només hi estan dues setmanes curtes i, quan s’acaba, comencem a esperar que arribi la florida del proper febrer, com si la propera vegada hagués de durar tota la vida.
Mentre que a alguns poetes locals això de la florida dels ametllers els sembla d’una vulgaritat i cursileria insofrible, els estrangers del nord (i penso en la nostra estimada amiga Fiona Greenlaw) ho consideren d’un exotisme màgic excepcional, com si parléssim de la quinta essència del Mediterrani.
Als jardins de la reina Rosamunda hi arrelen els ametllers des de fa molt temps. Ningú sap qui els va plantar. El jardí de la reina s’ha construït respectant aquests arbres inmemorials. D’aquesta manera, del palau d’hivern estant, per qualsevol finestra per on miris veus ametllers florits. I si aixeques la vista cap a la serra de Miralles, els camps d’ametllers semblen ramats d’ovelles pasturant enmig dels boscos.
Quan arriba la florida dels ametllers, el príncep es desperta sovint amb la dèria d’anar a passejar enmig dels camps embriagadors de flors blanques. Caminar per un d’aquests camps infinits és força perillós perquè la dolçor de l’aroma de la flor d’ametller fa esborronar intensament la consciència, com una agulla de mel enmig del cervell, i hi ha el perill de quedar-hi atrapat per sempre més…
L’única cosa que ens distreu de l’obsessió pels ametllers és que, després d’omplir dues setmanes amb el seu regnat absolut, comença la florida dels altres fruiters del jardí: els cirerers, els presseguers, les pruneres, i les pomeres. Tots es vesteixen amb centenars de promeses estiuenques per a la nostra filla Laura i per a la resta de la cort del príncep Totilau, és clar.
Amb una certa peresa broten, després, els magraners, mostrant petites fulles granates que semblen gotetes de sang. De la vall de Bellprat la Núria ens porta els primers narcissos i se’n va a l’oficina de producció de la companyia a convèncer els programadors enviant-los mails i trucant-los per telèfon.
L’hivern s’està acabant a Sant Martí de Tous. La vida continua amb total indeferència, com diria en Pla. Algunes flors donaran fruit i d’altres no… amb total indiferència. I comença a albirar-se la fi d’aquesta temporada teatral. Haurà estat un any molt profitós. Un any de trepitjar molts escenaris, la Clara i jo, amb l’alegria habitual de compartir el nostre “Cavallet de cartró” amb els infants del país. Però també serà un any que recordarem sempre perquè ens hem endinsat definitivament en els estudis secrets sobre escriptura teatral. I l’any vinent, si Déu ho vol, després de la propera florida dels ametllers, tot el treball d’aquest any, potser donarà algun petit fruit.
Fa un any, vaig haver de preparar-me per donar classes d’escriptura teatral, i he de reconèixer que fer de professor és la millor manera d’aprendre’n. Vaig començar revisant tots els llibres i apunts del meu mestre Albert Boadella, i tot seguit em vaig endinsar en la lectura d’autors nordamericans, que són molt pragmàtics i útils a causa de la seva potent indústria cinematogràfica. La llibreria Amazon ha estat una gran font d’informació a partir dels seus “related items”. També he comprat molts llibres de segona mà a Iberlibro, on els llibres en anglès poden comprar-se molt bé de preu. M’han interessat moltíssim, tots els llibres de Linda Seger, Syd Field, Sam Smiley, Lajos Egri, W.T. Price, Cristopher Vogler, Joseph Campbell, Larry Brooks, i Elisabeth Woodbridge. Tots aquests autors els trobareu a Amazon o a Iberlibro que són la meva actual universitat. A més a més, cal recomanar un conjunt d’autors magnífics que la Editorial Alba ha traduït al castellà: Robert Mackee, Blake Snyder, John Vorhaus, i John Truby. En una altra editorial, (Ediciones internacionales universitarias) també hi ha un bon manual de dramatúrgia traduït al castellà de Ives Lavandier. Sí, cal llegir, llegir i llegir. Quina meravella! I cada llibre és com una petita flor blanca d’ametller!
La imatge de l’inici és un ametller florit, segons Van Gogh.
Els del jardí de la reina Rosamunda fan una altra olor…
A reveure!
Related posts
