Mainz (altrament dit, Magúncia)
Retorno a aquest diari després de molts i molts mesos d’inactivitat amb l’únic propòsit d’obligar-me a practicar el tecleig en el joc de la paraula escrita. Tinc la confiança de poder aclarir…
La inspiració
De la inspiració encara no en sabem res, és un misteri. Uns dies després de l’estrena de “Monsieur Croche”, mentre escombrava la sala d’assaig, fent balanç, vaig haver de reconèixer que …
Dues comèdies italianes
Per aprendre bé els límits d’un ofici no hi ha res més ràpid que seguir la tradició. “La comèdia dels errors”, la segona obra escrita per Shakespeare, és una obra basada en la tradició de la commedia dell arte…
37 dies i 37 nits
Gràcies a l’eficàcia d’un gran col·lectiu de professionals, l’òpera “Oh, l’amor!” que he dirigit al Petit Liceu, ha finalitzat com Déu mana. És a dir: tothom ha quedat content. Aquesta ha estat una direcció d’escena curiosa …
Crònica d’un “Pimiento”
Entre les actuacions d’Escenes d’infants a Mataró i Vilassar de Dalt, i després de l’assaig al Liceu, la Reina Rosamunda em dóna permís per anar a veure el Mestre i el seu El pimiento Verdi a Los teatros del Canal…
Maternitat (i paternitat) de dos titellaires
Avui, que és un dia d’estiu transparent i fresc, amb la filigrana humorística del cant de la merla enmig d’aquest aire de setembre tan fi, m’ajec sota el magraner ple de fruits abarrocats …
Diccionaris
Bufa el vent contra el Palau d’Hivern. La nit és immensa, xiulen les teules, el foc llença espurnes als nostres peus, grinyola el parallamps amb un ritme circular i ancestral, de barquer celest. Avancem en la foscor!
Fort Apache
Com un costum que, de tan repetir-se, ha anat adquirint el caràcter de ritual d’alliberament, cada vegada que acabo un espectacle em refugio en les parets confortables i segures de Fort Apache, la pel·lícula mítica de John Ford…
Sí, han florit els ametllers
Tard o d’hora, als volts de febrer, els ametllers del nostre país floreixen. Aquest fet, gairebé inevitable, no deixa de sorprendre’ns any rere any. Quan s’obre la primera i minúscula flor blanca…
El Nacional, de Els joglars
Poques vegades a la vida es té la sort de poder reviure amb la mateixa intensitat del primer amor, l’espectacle que ha construit, com una pedra immensa i solitària, els fonaments de la professió teatral de tot aprenent de bruixot.