Mainz (altrament dit Magúncia)
Aquest diari pretén ser un registre del treball d’una petita companyia de teatre, no només per aquells que vulguin saber què es cou enmig d’un equip d’artesans teatrals i els seus processos d’elaboració dels espectacles, sinó també per als mateixos protagonistes del diari, com a reflexió calmada i humorística sobre la pròpia activitat artística que sovint es viu enmig d’un caos de sensacions, emocions i pensaments.
L’escrivent
Marc Hervàs és el director i dramaturg de La companyia del príncep Totilau i de El ballet imperial de la reina Rosamunda.
Mainz (altrament dit Magúncia)
Retorno a aquest diari després de molts i molts mesos d’inactivitat amb l’únic propòsit d’obligar-me a practicar el tecleig en el joc de la paraula escrita. Tinc la confiança de poder aclarir momentàniament la confusió que m’acompanya sempre i aprendre alguna cosa, si m’obligo a reflexionar en aquest diari sobre la feina feta durant els…
DetailsLa inspiració
De la inspiració encara no en sabem res, és un misteri. Uns dies després de l’estrena de “Monsieur Croche”, mentre escombrava la sala d’assaig, fent balanç, vaig haver de reconèixer que durant la creació del darrer espectacle de la companyia, la inspiració no va aparèixer ni per saludar, aquesta és la veritat. Potser la musa…
Details
Dues comèdies italianes
Per aprendre bé els límits d’un ofici no hi ha res més ràpid que seguir la tradició. “La comèdia dels errors”, la segona obra escrita per Shakespeare, és una obra basada en la tradició de la commedia dell arte i els seus habituals arguments d’embolics domèstics. Hi ha biògrafs que diuen que el nostre autor…
Details37 dies i 37 nits
Gràcies a l’eficàcia d’un gran col·lectiu de professionals, l’òpera “Oh, l’amor!” que he dirigit al Petit Liceu, ha finalitzat com Déu mana. És a dir: tothom ha quedat content. Aquesta ha estat una direcció d’escena curiosa perquè l’he hagut de fraccionar moltíssim i les sensacions que produeix la continuïtat d’un espectacle només les he pogut…
Details
Crònica d’un “Pimiento”
Entre les actuacions d’Escenes d’infants a Mataró i Vilassar de Dalt, i després de l’assaig al Liceu, la Reina Rosamunda em dóna permís per anar a veure el Mestre i el seu El pimiento Verdi a Los teatros del Canal. Al acabar la jornada, m’acomido de la dona i els fills amb un cert dramatisme operístic, agafo l’Ave,…
DetailsAlguna cosa a dir
En aquestes nits tan llargues de desembre, molt abans que aparegui l’aurora de dits rosats, com deia Homer, la foscor ens sorprèn amb l’espurneig que pinten els incansables fanals de la ciutat llunyana. L’horitzó, enmig del desvetllament nocturn, sembla decorat amb llagrimetes de purpurina. Deu ser el Nadal que s’apropa! Davant la immensa llar de…
Details
Maternitat (i paternitat) de dos titellaires
Avui, que és un dia d’estiu transparent i fresc, amb la filigrana humorística del cant de la merla enmig d’aquest aire de setembre tan fi, m’ajec sota el magraner ple de fruits abarrocats per repassar aquests mesos tan feliços de nova paternitat. Realment, la Clara i jo som una parella amb molta sort. La nostra…
DetailsDiccionaris
Bufa el vent contra el Palau d’Hivern. La nit és immensa, xiulen les teules, el foc llença espurnes als nostres peus, grinyola el parallamps amb un ritme circular i ancestral, de barquer celest. Avancem en la foscor! Des que van començar a daurar-se les fulles de la tardor, la reina Rosamunda ha estat vivint amb…
Details