Retorno a aquest diari després de molts i molts mesos d’inactivitat amb l’únic propòsit d’obligar-me a practicar el tecleig en el joc de la paraula escrita. Tinc la confiança de poder aclarir...
Diari d'un aprenent de bruixot
De la inspiració encara no en sabem res, és un misteri. Uns dies després de l’estrena de “Monsieur Croche”, mentre escombrava la sala d’assaig, fent balanç, vaig haver de reconèixer que ...
Per aprendre bé els límits d’un ofici no hi ha res més ràpid que seguir la tradició. “La comèdia dels errors”, la segona obra escrita per Shakespeare, és una obra basada en la tradició de la commedia dell arte...
Gràcies a l’eficàcia d’un gran col·lectiu de professionals, l’òpera “Oh, l’amor!” que he dirigit al Petit Liceu, ha finalitzat com Déu mana. És a dir: tothom ha quedat content. Aquesta ha estat una direcció d’escena curiosa ...
Entre les actuacions d’Escenes d’infants a Mataró i Vilassar de Dalt, i després de l’assaig al Liceu, la Reina Rosamunda em dóna permís per anar a veure el Mestre i el seu El pimiento Verdi a Los teatros del Canal...
Avui, que és un dia d’estiu transparent i fresc, amb la filigrana humorística del cant de la merla enmig d’aquest aire de setembre tan fi, m’ajec sota el magraner ple de fruits abarrocats ...
Bufa el vent contra el Palau d’Hivern. La nit és immensa, xiulen les teules, el foc llença espurnes als nostres peus, grinyola el parallamps amb un ritme circular i ancestral, de barquer celest. Avancem en la foscor!
Com un costum que, de tan repetir-se, ha anat adquirint el caràcter de ritual d’alliberament, cada vegada que acabo un espectacle em refugio en les parets confortables i segures de Fort Apache, la pel·lícula mítica de John Ford...
Tard o d’hora, als volts de febrer, els ametllers del nostre país floreixen. Aquest fet, gairebé inevitable, no deixa de sorprendre’ns any rere any. Quan s’obre la primera i minúscula flor blanca...
Poques vegades a la vida es té la sort de poder reviure amb la mateixa intensitat del primer amor, l’espectacle que ha construit, com una pedra immensa i solitària, els fonaments de la professió teatral de tot aprenent de bruixot.
Ara que s’acaben les tempestes d’aquesta freda primavera, reprenc aquest blog, tan abandonat, enmig de l’estrany desconcert que sempre tinc quan acabo un espectacle...
A partir d’ara, i si no es demostra el contrari, el “Corral de comedias” d’Alcalà de Henares serà considerat com el millor teatre del món. La companyia del príncep Totilau ha treballat en molts teatres de tot el país: teatres grans, petits, luxosos...
Arraulits i contents, al voltant de l’estufa, anem passant les hores d’aquests vespres negres i silenciosos. L’alegria nadalenca dels carrers emmascara, amb bombetes de colors, la fredor solitària del món...
Aquest estiu, que ja està mig oblidat, l’hem passat treballant com tots els estius. Quan era estudiant de teatre creia, en la meva imaginació innocent, que els estius els passaria de festa major en festa major...
A causa de la llibertat amb què treballem sota la protecció del nostre estimat Príncep Totilau, la manera amb què aquest aprenent de bruixot s’apropa al primer dia d’assaig d’un nou espectacle, vull dir “Cavallet de cartró"...
Nombrosos fans, capitanejats per un tal Pasqual (a qui, des d’aquí, saludem afectuosament), m’han suplicat que continuï amb aquest llegidíssim blog. Així doncs, retorno al teclat...
Com totes les coses que s’esperen durant molt temps, ja ha passat, com un llamp, l’actuació de Seis Juanes a San Lorenzo del Escorial. La Charo López ens va contractar, una dona guapa, alegre i simpàtica, és a dir: una dona intel·ligent.
Una de les sensacions habituals en la meva feina, i amb la qual no he aconseguit de conviure bé, és la sensació de no saber-ne més. En un procés d’escenificació arriba un moment en què ja no sé què més fer.
El príncep Totilau m’ha donat permís per deixar el palau durant dos dies i anar a gaudir de l’ “Omena-G”, l’últim espectacle del meu mestre Albert Boadella. Així doncs, seguint la meva passió particular...
Fa un any, el príncep Totilau ens va fer la gràcia d’una gran i potent furgoneta. És una Wolkswagen Crafter de la qual em sento molt orgullós. Tot i que sento fàstic pels cotxes i que la bogeria social per aquestes màquines ...
Aquesta darrerra setmana hem estat participant a la fira de teatre infantil FETEN que se celebra a Gijón anualment. La fira és de les poques que funcionen bé. És a dir, vénen programadors i si els agrada la feina et contracten.
El príncep Totilau m’ha encarregat que em posi al corrent dels espectacles de dansa contemporània que es fan a la vora. El príncep té la intenció de fer un espectacle de dansa i vol que el seu director, és a dir...
Ahir vaig acabar de llegir les Memòries de Carlo Goldoni. Aquest és un llibre molt bonic que, com molts llibres de memòries, acaba de manera trista. Això no és només una broma. Em passa amb molts llibres de memòries...
Aquests darrers dies hem estat reassajant “La tempesta”. Tot i que l’espectacle fa més d’un any que es va estrenar, una insatisfacció crònica lligada a aquesta producció em fa continuar treballant. De vegades passa.
Gràcies a una recent paternitat, el Príncep Totilau m’ha donat el permís per quedar-me al Palau d’hivern al costat de la meva esposa i la meva filla mentre la companyia anava de gira per aquests móns de Déu...
El pla és el següent: vull escriure un blog on expliqui la feina que fem a La companyia del príncep Totilau. Vull deixar constància de les nostres intencions, procés de treball i impressions després d’haver actuat.